2) L’auto justificació

Tendència a justificar-se a si mateix, a provar-se a un mateix que té la raó. Alt grau de l’art de justificar la manera de beure, de menjar i la conducta d’un, fent malabarismes mentals. Pretextos que anomenem raons.

¿M’estic justificant constantment a mi mateix per errors, adduint algunes d’aquestes raons o pretextos?

a) A partir de demà, vida nova…

b) Si no fos per la meva dona (espòs) i els meus fills…

c) Si no fos per la meva sogra…

d) Si pogués començar de nou…

e) Una copa m’ajudarà a pensar sobre aquest assumpte…

f) És que hi ha gent que m’ataca els nervis, no les suporto…

g) Si en un principi hauria fet les coses d’una altra manera…

3) Manca d’honradesa en la manera de pensar

Manca de probitat, d’integritat en les reflexions que un fa. És una altra forma de mentir, fins i tot és possible que usem com a base una hipòtesi de fets i veritats, però a través d’una sèrie de malabarismes mentals, arribem precisament a la conclusió que ens havíem proposat arribar.

l. ¿Ús alguns d’aquests malabarismes o racionalitzacions?

a) Si trenco amb aquesta estimada que tinc, em va a fer un escàndol i la meva dona que no sabia, es va a assabentar de l’embolic en què estava jo ficat.

b) No és just que la meva dona tingui un disgust, així és que millor deixi que les coses segueixin igual.

c) La “altra” no té cap culpa…

d) Si li dic a la meva dona quant va ser el que realment em van donar de gratificació, tots els diners es va a anar a pagar comptes endarrerits, així que millor no ho dic i que visqui en pau.

e) La meva dona vesteix bé, a la casa no hi falta res, els meus fills van a un bon col · legi; què més volen?

4) Envaniment

Envaniment, orgull (1 dels 7 pecats capitals)

Quan cometo una falta i m’ho assenyalen, quina és la meva reacció? Em molest?

Sento danyat el meu amor propi quan admeto la meva impotència davant d’alguna cosa?

Fa l’orgull que jo sigui la meva pròpia llei, el meu propi jutge en qüestions de moral, el meu propi Déu?

És per a mi l’orgull una font de censura, de murmuració mal intencionada, de difamació i de destrucció de caràcter?

¿L’orgull fa que jo tracte de justificar les meves faltes, perquè estic reticent a admetre que estic equivocat?

5) Ressentiment

Disgust que s’experimenta per alguna cosa. És el desgrat emanat d’un dany, real o imaginari, que va acompanyat d’exacerbació, d’odi. És un dels defectes que més ens perjudica.

He sentit odi contra el patró quan m’han acomiadat de la feina?

M’he enfurismat contra aquelles persones que em advertien que estava obrant malament en alguna cosa?

He odiat a algú a qui se li reconegui l’exercici just de les seves obligacions?

Tinc ressentiment contra alguna persona?

Tinc ressentiment contra a1gún grup de persones?

Contra institucions?

Contra religions?

Contra idees?

El ressentiment treu a relluir el pitjor de la nostra immaduresa emocional i causa afliccions tant a un mateix com als altres.

6) Intolerància

Manca d’indulgència cap al que no es pot impedir. Renúncia a transigir amb creences (religioses o polítiques), idees, costums, etc., Que difereixen de les d’un.

Odi a altres pel fet de ser:

a) Jueus? Negres? ¿Indis?

b) Per pertànyer a una altra religió que no és la meva?

c) O perquè són ciutadans de determinat país?

d) Ha escollit algú el color de la pell amb què ha nascut?

7) Impaciència

Manca de la qualitat de saber esperar amb tranquil·litat les coses que triguen.

Quan algú em fa esperar, recordo els meus faltes de puntualitat?
Sóc pacient en 1es reunions, al cinema, a l’Església, al mercat, en el trànsit, etc. ?

8) Enveja

a) El meu veí canvia d’acte cada any perquè li està anant bé en els negocis, però jo sento que m’està fent quedar malament a mi, per a intentar salvar les aparences, faig el possible per ridiculitzar?
b) El meu cunyat és un home dedicat a la seva família, treballador i decent. ¿Dic jo d’ell que és un tipus infuloso perquè voldria ser com ell?
c) No m’he dit algun cop: “Si jo hagués tingut les oportunitats que fulano de tal ha tingut, estaria tan bé o millor que el”?

9) Hipocresia

Vici que consisteix en l’afectació d’una virtut o qualitat que un no té.
a) Faig obsequis valuosos per calmar la tempesta que deslligo amb les meves males accions?
b) Em compro coses dient-me que les necessito, però als meus fills, marit o alguna persona propera, no els hauria pogut resoldre una real necessitat?
c) Sóc dels que deixa bocabadada a la gent amb els seus profunds coneixements, però no té un minut del seu temps per dedicar-lo a la família?
d) Fins a quin grau és real el que pretenc ser davant els altres?

10) Morositat

Lentitud, tardança a fer una cosa. Posposar les coses que un sap que ha de fer. Deixar les coses per demà.
a) Ha hagut coses sense importància, però que havia de fer, les quals vaig deixar per després, fins arribar el moment en que em va ser impossible fer-les?
b) Em mim fent les coses “a la meva manera” o tracte que hi hagi ordre i disciplina en l’exercici de les meves obligacions quotidianes?
c) Acompliment a gust els encàrrecs que em fan?
d) Crec que m’estan carregant la mà o és que sóc massa f1ojo i orgullós?
1) Crec que les coses trivials es tornen importants, quan es fan per amor a Déu?

11) Auto – commiseració

Compassió, sensibilitat excessiva pel mal que pateix un mateix. Defecte insidiós de la personalitat i senyal de perill, al qual s’ha d’estar molt alerta.
a) He dit “Si jo tingués diners no hauria de preocupar-me”?
b) M’estic lamentant constantment de la meva situació econòmica?
c) Em conmisero massa en els meus assumptes emotius?
d) Tinc la idea que a mi ningú em vol?
Quan algú sent acte-commiseració, convé visitar la sala d’cancerosos d’un hospital, per poder tenir en compte les benediccions i beneficis que un ha rebut.

12) Susceptibilitat excessiva

Excés de delicadesa, de geni. Nimietat de caràcter.
a) Salutació a un conegut, però aquest no em contesta. Em sento llavors desdenyat i molest sense pensar que potser no m’hagi vist o reconegut?
b) Si no em conviden a una reunió o si no em convida a parlar en una sessió, llavors entra en joc la meva imaginació i arribo a la conclusió, que és per que els sóc antipàtic?

13) Por

Sentiment d’inquietud per un perill real o imaginari. Si acceptem posar-nos en les mans de Déu i encarem amb honradesa el que realment som, llavors el fantasma de la por desapareix.
a) Sento por en determinats dies, sense que hi hagi motiu justificat?
b) Tinc por de quedar-me sense feina, de quedar-me sol, sense raó per a això?
c) Em envaeix la inquietud per perills irreals?
d) He posat la vida i la voluntat a cura de Déu?
e) Què faig quan m’envaeix la por, la por, la inquietud?
D. – Les virtuts, actituds i responsabilitats (corrigiéndonos)
Quan estem malament espiritualment, emocionalment, hi ha un buit en les nostres vides, aquest buit per ser omplert requereix que ens tornem cap a dins de nosaltres mateixos, ens analitzem, reflexionem i entrem en contacte amb Déu, sigui quina sigui la forma en què concebem a Déu . Ell ens anirà omplint i ens indiqués l0 que hem de fer.
I per entrar en contacte amb Déu hem de “netejar” el més possible, nosaltres mateixos, eliminar aquests defectes de caràcter i reemplaçar amb elements més apropiats per portar una vida mes satisfactòria. No lluitem contra els nostres defectes, reemplacémoslos.
El que segueix a continuació, que no només serveixi per prosseguir en l’anàlisi de la personalitat, sinó com a guia per a la formació d’una nova personalitat. No es tracta d’adquirir perfecció ni cap estat ideal, sinó senzillament de poder portar una vida que de per resultat: respecte per si mateix, afecte i respecte dels altres envers un i seguretat en què Déu dirigeix ​​la nostra vida.